diumenge, 17 d’octubre del 2010

"El pit no té horari"








Dins dels actes de la Setmana Mundial de la Lactància Materna, el dia 21 d'octubre, Alleta ha organitzat un vídeo-fòrum per a presentar l'actualització del DVD "El pit no té horari" de la Dra. Gro Nylander de Centre Nacional de Recursos per a l'Alletament, d'Oslo. Us adjuntem el cartell de l'acte i l'entrevista que el periodista Víctor M Amela va fer a la Dra. Nylander a la Contra de la Vanguardia. 
Recordeu que tothom hi és convidat, a partir de les 18.00h, a l'Aula Magna del Campus de Ciències de la Salut, de la UdL. 

divendres, 1 d’octubre del 2010

Collit i evidència científica

Pediatria basada en la evidència: el collit durant els tres primers mesos ajuda a mantenir i perllongar l'alletament natural durant més temps. 

dissabte, 7 d’agost del 2010

Sempre serem mamífers!

REPORTAJE: Vida & Artes

Aprendiendo a ser mamíferos de nuevo

Pocas mujeres dan a sus bebés el pecho pese a las políticas públicas de fomento de la lactancia materna - Pesan la cultura del biberón y la falta de formación y apoyo de los profesionales


Cecilia Jan. El País, 04/08/2010

Una de las experiencias más agobiantes para una madre primeriza es intentar que el bebé llorón y hambriento que acaba de revolucionar su mundo se enganche al pezón, dolorido por las grietas, mientras su suegra repite: "Dale un biberón, se crían igual de bien". Y es que cualquier conversación de madres, un vistazo a los foros de Internet, o la cantidad de artilugios inventados para facilitar la lactancia materna parecen indicar que somos unos extraños mamíferos que ya no sabemos alimentar a nuestros bebés, y que nos extinguiríamos si no existieran los biberones.

“La OMS aconseja lactancia materna exclusiva hasta los seis meses”
“Solo se sigue esta recomendación con el 36% de los niños españoles”
“La industria ha logrado que se vea la leche de fórmula como lo más normal”
“Las madres no han podido aprender de otras mujeres cómo se amamanta”

¿Por qué algo en teoría natural resulta tan difícil hoy en día, hasta el punto de que muchas madres deciden no dar a sus bebés leche materna, pese a sus incontables beneficios, tanto para la salud como para la vinculación afectiva? La Organización Mundial de la Salud (OMS), Unicef y la Asociación Española de Pediatría (AEP) recomiendan amamantar de forma exclusiva (sin agua, zumos, infusiones, ni leche artificial) hasta los seis meses de vida, y seguir con la lactancia, junto con otros alimentos, hasta los dos años o más.
Pero la realidad es


dilluns, 2 d’agost del 2010

Seguretat!



Ens ha agradat molt veure aquest anunci. Potser ens serà més fàcil ficar-nos el cinturó si recordem la imatge de l'abraçada.

dimarts, 15 de juny del 2010

Popa i futbol (?!)

"¡La leche materna es el primer alimento de los campeones!"
Sembla que està molt relacionat!. Com a mínim la Organització Panamericana de la Salud (OPS) aprofita l'esdeveniment de la copa del món per a promocionar l'alletament natural.
Així les mares ja tenen una excusa per asseure's al sofà i mirar tranquil·lament un partit!.


dijous, 3 de juny del 2010

Collit vist de manera creativa

Una mare que estima molt les seves filles ens ha enviat aquesta bonica presentació!
El CO-LLIT per Sònia Capdevila Bert on PhotoPeach

dijous, 27 de maig del 2010

Guarderies, llars d'infants, escoles bressol.....

Ens ha semblat molt interessant el vídeo que pengem a sota. Tema molt polèmic i de difícil solució; encara més ara que estem en època de crisi i qualsevol opció de feina sembla que no s'ha de desaprofitar. La conciliació de la vida familiar i laboral (o potser hauríem de dir l'época de primera criança i la vida laboral) necessita de desicions valentes per part de tothom, començant per l'administració i els polítics. 
Us adjuntem una adreça on poder trobar més informació:  http://www.mastiempoconloshijos.blogspot.com/ 


dissabte, 8 de maig del 2010

Articles del "capde"

Us adjuntem dos articles del Capde, que hem rebut i ens han semblat interessants. Intenteu llegir-los amb l'entonació i el sentit de l'humor als que ens té acostumats...




Una migdiada de dotze anys
Carles Capdevila / Periodista

Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just al contrari del que fem: no és estrany veure nanos de quatre
anys amb cotxet i xumet parlant pel mòbil, ni tampoc ho és veure'n de catorze sense hora de tornar a casa.
N'hem dit sobreprotecció, però és la desprotecció més absoluta: el nen arriba a l'insti sense haver anat a comprar una trista barra de pa, just quan un amic ja
s'ha passat a la coca.
Sorprèn que hi hagi tanta literatura mèdica i psicopedagògica per afrontar l'embaràs, el part i el primer any de vida, i es faci un buit fins als llibres de socors per a pares d'adolescents de títols suggerents com El meu fill em
pega o El meu fill es droga. Els nens d'entre dos i dotze anys no tenen qui els escrigui.
Des que abandonen el bolquer (ja era hora!) fins que arriben les compreses (i que durin), des que els desenganxes del xumet fins que t'ensumes que s'han enganxat al tabac, els pares fem una cosa fantàstica: descansem. Reposem forces de l'estrès d'haver-los parit i ensenyat a caminar i ens en desentenem
fins que tocarà anar-los a buscar de matinada a la disco. Ara que per fi tornem a poder dormir, i fins que la por a l'accident de moto ens torni a desvetllar, fem una migdiada educativa de deu o dotze anys.
Algú s'esgarrifarà pensant que aquest període és precisament el moment clau per educar-los. Tranquil, que per alguna cosa els portem a l'escola. I si arriben immadurs a primer d'ESO que ningú no pateixi, allà els esperen els col·legues de batxillerat que ens els sobreespavilaran en un curs i mig, màxim dos. Al model de pares que sobreprotegeix els petits i abandona els adolescents ningú no els podrà acusar d'haver fracassat educant els seus fills. No ho han ni intentat.



Els mestres fan alguna cosa més que vaga o vacances, i l’educació és bastant més que un problema


Carles Capdevila/Periodista

Demano perdó tres vegades: per col·locar en un títol tres paraules tan cursis i passades de moda, per fer-ho per parlar dels mestres, i, sobretot sobretot, perquè la meva idea és -ho sento- parlar-ne bé. Sé que la meva doble condició de pare i periodista, tan radical que les seves sigles són PP, em convida a criticar-los per fer massa vacances (com a pare) i em suggereix que parli de temes importants, com la llei d’educació (és el
mínim que li escauria a un periodista aquesta setmana). Però n’estic fart que la paraula més utilitzada al costat d’escola sigui “fracàs” i al davant d’educació hi acostumi a aparèixer sempre el concepte “problema”, i
que “mestre” acostumi a compartir titular amb “vaga”. L’escola fa alguna cosa més que fracassar, els mestres fan alguna cosa més que fer vaga (i vacances) i l’educació és bastant més que un problema. De fet és l’única solució, però això ens ho tenim molt calladet, no fos cas.
El meu procés, íntim i personal, ha estat el següent: vaig començar sent pare, a partir dels meus fills vaig aprendre a estimar-me el fet educatiu, la feina de criar-los, d’encarrilar-los, i, ves per on, ara m’estimo els mestres, els meus còmplices. Com no m’he d’estimar una gent que es dedica a educar els meus fills?
Per això em dol que es malparli per sistema dels meus estimats mestres, que no són tots els que cobren per fer-ne, és clar, sinó els que en són, els que sumen a la professió les tres paraules del títol, els que mentre molts pares se’ls imaginen en una platja de Hawaii són tancats en alguna escola d’estiu, fent formació, buscant eines noves, mètodes més adequats.
Us desitjo que aprofiteu aquests dies per rearmar-vos moralment. Perquè cal molta moral per ser mestre. Moral en el sentit dels valors i moral per afrontar un dia a dia feixuc sense sentir l’estima i la confiança imprescindibles. Ni els de la societat en general, i a vegades ni tan sols els dels pares que us transferim la canalla però no l’autoritat. Us imagineu un país que deixés el seu material més sensible, les criatures, en
els seus anys més importants, dels zero als setze, i amb la missió més decisiva, formar-los, en mans d’unes persones en qui no confia?
Les lleis passen, i les pissarres deixen d’embrutar-nos els dits de guix per convertir-se en digitals. Però la força i influència d’un bon mestre sempre marcarà la diferència. El que és capaç de penjar la motxilla d’un desànim justificat al costat de les motxilles dels alumnes i, ja alliberat de pes, assumeix de bon humor que no serà recordat pel que li toca ensenyar-los, sinó pel que aprendran d’ell.

diumenge, 2 de maig del 2010

Compartim el temps

Campanya de la Generalitat de Catalunya dirigida a implicar a tota la societat catalana en l'assoliment d'un repartiment més equitatiu de les feines domèstiques i de cura entre totes les persones membres de la família. 














Inclou una "capsa d'eines" amb material educatiu. 












i una "piràmide de les tasques domèstiques"....


dijous, 15 d’abril del 2010

M'han dit que m'he de fer una mamografia i estic alletant i.......

Una mare m'ha consultat avui que li han de fer una mamografia. Està alletant de manera natural al seu preciós fill. Els professionals que li faran la prova li han recomanat que deixi d'alletar 2 MESOS ABANS !
Evidentment ningú ha preguntat al fill què li sembla que la seva font d'aliment desaparegui. (Donem per suposat que és vital fer la mamografia). 
Ens extranya molt que els professionals que li han fet la recomanació no coneguin les contraindicacions per a fer alletament natural i realitzar una exploració radiològica alhora. 
Ja fa temps que va sortir publicada a la plana de la aeped (www.aeped.es) una guia ràpida de compatibilitats entre fàrmacs (i proves radiològiques) i alletament  matern. 
Us donem aquí el link per tenir-la a mà i us recordem la valuosíssima plana: www.e-lactancia.org, on poder consultar tot aquest tipus de dubtes d'una manera segura i clara. 
(Feu arribar aquesta informació al vostre radiòleg de capçalera)

dimarts, 13 d’abril del 2010

Pipa o Popa bloc

Hem conegut un altre bloc de mare que està criant. I per això aquest missatge, per a donar-lo a conéixer i que tingueu un lloc més de referència per tot allò que us anirà passant durant aquesta època de la vida (que de fet durarà per sempre).
Un bloc molt encertat amb cosetes molt interessants i, sobretot amb les paraules d'una mare (i suposem que la seva parella) sobre allò què està vivint. Fiquem l'enllaç als blocs que seguim. 
Molt interessant el vídeo del programa "Què, qui, com"; no l'havia pogut veure. (el penjo per a facilitar-ne l'accés).

dimecres, 31 de març del 2010

"Los niños que duermen con sus padres tienen menos problemas". Carlos González

Entrevista al Dr. Carlos González, publicada a La Vanguardia el dia 31.03.10

Carlos González: "Los niños que duermen con sus padres tienen menos problemas"
El pediatra, defensor de la lactancia materna, recomienda la crianza natural de los hijos

Tener un hijo es una experiencia trascendente. Es como una semilla que se planta para garantizar el paso a la eternidad. Por eso es tan importante ser padres, más que el dinero o el trabajo, aunque muchas veces a los hijos no se les dedica el tiempo suficiente. Para el pediatra Carlos González, presidente de la Asociación Catalana Pro Lactancia Materna (ACPAM), es un grave error. Hay padres que colman a sus hijos de regalos para tapar su falta de atención, cuando lo que necesitan son más horas de padre y de madre. González recomienda no hacer caso de los libros que dan consejos para criar a un niño porque lo mejor es dejarse llevar por el sentido común. Parece extraño que lo diga precisamente él, que acaba de publicar Entre tu pediatra y tú. Pero es lo que le dicta su experiencia como pediatra, pero también como padre de tres hijos, que ya comen y ya duermen.
- ¿Cómo criar bien a un niño?
- Compartiendo el mayor tiempo con él. 
- Pero hay muchos padres que tienen que trabajar.
- Sí, pero en el fondo todo el mundo se puede permitir cuidar de sus hijos. Mis padres lo hicieron conmigo. Es cuestión de prioridades. 
- ¿De qué prioridades?
- Si quieres poseer muchas cosas materiales o estar más tiempo con ellos. A veces el nivel de vida no depende tanto del dinero que ganas sino de vivir cómo quieres y hacer lo que quieras. 
- Sus padres lo educaron así.
- Preferían estar conmigo antes que trabajar, aunque no íbamos de vacaciones ni teníamos coche. Yo he seguido el mismo ejemplo. Cuando nacieron mis tres hijos dejé de trabajar y me dediqué a escribir desde casa, porque ¿hay algo más gratificante que ser padre? 
- No lo he podido comprobar.
- Hombre, si eres ministro, premio Nobel o cirujano salvavidas, podría ser que fuera más gratificante, pero si eres un pediatra del montón, un paleta o trabajas en un supermercado, lo que más te gratificará serán tus hijos. 

dimarts, 30 de març del 2010

Les preses nocturnes... zzz


Les preses nocturnes formen part d'un tot que és l'alletament natural. És difícil que una parella que fins ara dormia tota la nit (o no...) vegi interrompuda la seva tranquil·litat amb un nadó que demana pit cada hora. No hi ha res d'anormal en aquest comportament, sobretot si pensem en que el nadó necessita prendre aquests petits aports de nutrients i alhora estimular la seva mare amb un munt de preses per a que fabriqui més prolactina i així mantenir molt més temps i més estable l'alletament. 
En aquesta presentació un pot reflexionar i fixar-se en les cares de la mare i del pare (però menys), abans i després de prendre la decisió que li dicta el seu instint. Les línies i ombres que formen els dibuixos de cada vinyeta són genials. 
Bona nit a tothom... 

dissabte, 13 de març del 2010

popanalgèsia

Enllaç a una mini-presentació sobre una tècnica que desgraciadament s'utilitza poc a les consultes. Tot és qüestió de començar i demanar-ho, a veure que diuen els "professionals".

divendres, 12 de març del 2010

aprenentasermare

aprenentasermare

Després dels 10' o 30' que pots passar a la consulta del pediatre/a, les mares i pares passen la resta del dia amb les seves criatures. Un pot pensar que no fan altra cosa que estar per elles (i en part és totalment cert) però hi ha alguns pares que tenen temps per a plasmar allò que estan vivint en aquesta nova etapa de la seva vida.
Aquest és el cas d'aquesta mare que escriu un bloc sobre "aprendre a ser mare". Un regal per a ella, per el seu company i per la petita, que veurà què és el que la seva progenitora va sentir, patir i lluitar per a que des d'un bon començament tingués tot allò que la parella va pensar i rumiar molt abans del seu neixement.
Enhorabona pel bloc i molts ànims!

dimarts, 2 de març del 2010

Els primers mesos de vida

Guia del Departament de Salut sobre puericultura durant els primers mesos de la vida. Uns consells publicats el 2006 que convé recordar, encara que semblin evidents.
També la trobareu a Documents del bloc

dimecres, 17 de febrer del 2010

Guia lactància La Rioja Salud

Una guia per ajudar a l'alletament natural, clara, senzilla i agradable de llegir.
També la trobareu arxivada a Documents del bloc.  

dijous, 11 de febrer del 2010

Pare i lactància

Paper del pare durant la lactància.

Famiped. Volumen 2. Nº 4 Diciembre 2009.
Revista electrónica de información para padres de la Asociación Española de
Pediatría de Atención Primaria (AEPap)

Autor:
Juan José Lasarte Velillas. Pediatre. Centro de Salud de Zuera (Zaragoza).

Paraules clau: alletament matern, pare, parella, emocions, col•laboració, família.


La manera natural d’alimentar un bebè és amb la llet de la seva mare. És l’aliment ideal que la natura ha dissenyat específicament per a ell, i és la dona qui té la capacitat d’oferir-lo. Mentre el nen és petit, depèn estretament de la seva mare.

Tant els lactants alimentats a pit com les seves mares, emmalalteixen menys. L’alimentació amb llets artificials no està exempta de riscos, inclús en països desenvolupats com el nostre, així doncs la mare i el pare ho haurien de tenir en compte abans de decidir com alimentar el bebè.

Desprès del part, moltes mares se senten....

dijous, 21 de gener del 2010

Alimentació 0-3 anys.

Nova guia publicada per la Generalitat sobre alimentació infantil en els 3 primers anys de vida. Probablement el primer cop que l'alletament matern consta com a aliment exclusiu durant els 6 primers mesos i posteriorment segueix essent font de nutrients com a mínim fins els 3 anys d'edat.
Conté un annex interessant amb consells sobre l'alletament matern a les llars d'infants alhora que la conservació i manipulació de la llet materna.

dilluns, 18 de gener del 2010

Sistemes de Retenció Infantil

Amb l’objectiu de conscienciar els pares i mares de la importància de la seguretat infantil al cotxe, el RACC i Jané recorden quan i com s’utilitzen els SRI i les conseqüències de no fer-ho adequadament.

Nova actualització de l'ús dels sistemes de retenció infantil (SRI) publicada pel RACC a finals de 2009.

 SRI RACC