Poder posar paraules a les emocions i sensacions viscudes en el post part i
protegir el vincle mare-nadó ha estat la gran feina que Popetaines ha
estat fent durant anys.
Com el Ramon i la Núria viuen i transmeten el món de la lactància ha
ajudat moltes mares a connectar amb elles mateixes, amb el seu instint i a apoderar-se.
Des de la visió més clínica d’una presa, resoldre un frenell de la llengua, situar-te
en el desenvolupament infantil i en l'epigenètica dels ritmes circadians (el son
i l'alimentació) com del contacte amb el nadó... Fins a la contenció emocional,
el suport, respecte, compartir experiències de porteig, collit, lactància,
alimentació complementària..., escolta activa i acompanyament tant grupal com
individualitzat en el grup de mares Popetaines.
Aquesta cúpula de protecció i prevenció en aquest període tan delicat del
post part i de l’inici i el manteniment de la lactància feia que tinguéssim un
espai on sentir-nos acollides i identificades en el mateix procés vital,
creava vincles i sostenia a les mares de vegades tan soles i allunyades del que
fa uns segles era fer tribu.
Sento que ha acabat Popetaines a Borges i les consultes
d’alletament d’urgència (que tantes lactàncies han salvat), i tinc la sensació que
una part de la societat ha quedat desprotegida. Em sento també molt afortunada
d’haver-ne format part durant molts mesos, però sobretot d’haver absorbit l’energia amb
la qual aquests grans professionals transmeten aquest art d’alletar.
Ha estat un privilegi formar part del grup d’alletament, conèixer mares amb
les mateixes inquietuds, formar-me en lactància però el més transformador
d’aquesta experiència ha estat i ho segueix sent, poder alletar al meu fill.
Només em queda agrair l’atenció i tracte rebuts des de Popetaines i reivindicar
un projecte d’alletament a les Terres de Ponent en l’àmbit sanitari per poder
donar suport i continuïtat a la lactància materna.
Núria Torres
mare
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada