El son saludable en el/la nadó

El passat dia 11 de novembre vam poder escoltar la Mo Queralt de Projecte Família parlant sobre "El son saludable en el/la nadó" a la trobada setmanal del grup popetaines i les xerrades #expertapopetaines al CAP Onze de setembre.

La Mo Queralt ens ha passat un material resum de la xerrada per si us pot servir!

Les trobades de popetaines les fem setmanalment al CAP Onze de setembre. A les 11 del matí. Tothom hi és convidat. Periòdicament convidem alguna persona per a que ens parli d'algun tema relacionat amb alletament matern, criança, alimentació, gestió de les emocions, etc.
Ens podeu seguir a Instagram, al Twitter i a Facebook. 

Agraiment, emoció...

Poder posar paraules a les emocions i sensacions viscudes en el post part i protegir el vincle mare-nadó ha estat la gran feina que Popetaines ha estat fent durant anys.

Com el Ramon i la Núria viuen i transmeten el món de la lactància ha ajudat moltes mares a connectar amb elles mateixes, amb el seu instint i a apoderar-se.

Des de la visió més clínica d’una presa, resoldre un frenell de la llengua, situar-te en el desenvolupament infantil i en l'epigenètica dels ritmes circadians (el son i l'alimentació) com del contacte amb el nadó... Fins a la contenció emocional, el suport, respecte, compartir experiències de porteig, collit, lactància, alimentació complementària..., escolta activa i acompanyament tant grupal com individualitzat en el grup de mares Popetaines.

Aquesta cúpula de protecció i prevenció en aquest període tan delicat del post part i de l’inici i el manteniment de la lactància feia que tinguéssim un espai on sentir-nos acollides i identificades en el mateix procés vital, creava vincles i sostenia a les mares de vegades tan soles i allunyades del que fa uns segles era fer tribu.

Sento que ha acabat Popetaines a Borges i les consultes d’alletament d’urgència (que tantes lactàncies han salvat), i tinc la sensació que una part de la societat ha quedat desprotegida. Em sento també molt afortunada d’haver-ne format part durant molts mesos, però sobretot d’haver absorbit l’energia amb la qual aquests grans professionals transmeten aquest art d’alletar.

Ha estat un privilegi formar part del grup d’alletament, conèixer mares amb les mateixes inquietuds, formar-me en lactància però el més transformador d’aquesta experiència ha estat i ho segueix sent, poder alletar al meu fill.

Només em queda agrair l’atenció i tracte rebuts des de Popetaines i reivindicar un projecte d’alletament a les Terres de Ponent en l’àmbit sanitari per poder donar suport i continuïtat a la lactància materna. 

Núria Torres

mare

"Porta-nadons"

Carolina Nabau es defineix com a "mare cangur". Això vol dir que el seu fill ha passat més hores a braços de la seva mare que al "cotxet". 

I això és el que l'altre dia ens va venir a explicar. De què va tot això de portar els nadons a coll i com fer-ho!

 

Si ho pensem bé sembla d'allò més natural portar el nostre nadó a coll. La "maternitat/paternitat moderna" ens ha conduit a utilitzar una sèrie d'estris que d'entrada han de fer més agradable la criança dels nostres fills. Cotxets, cunetes, biberons, caminadors, bolquers, tovalloletes, dvd's, tablets... Però resulta que molts d'aquests avenços ens obliguen a no tenir contacte directe amb el nadó. 

No hem d'oblidar que som mamífers i que tenim la necessitat de contacte físic constant. I probablement aquesta "separació" imposada pel: "no l'agafis tant que el malcriaràs", a la llarga ens passarà factura. 

Tornat a la xerrada que ens va oferir la Carolina, creiem que totes les mares i pares que la van escoltar van entendre el missatge i alhora van poder comprovar personalment que hi ha moltes maneres de "carregar-se" el nen/a a coll. Pouch, bandolera d'anelles, Mei tai, fulard, motxilla ergonòmica, ... Mil combinacions adaptades a cada edat i parella. 

Si esteu interessats/des en el tema us deixem uns enllaços: 

• Fetambelcor: blog de la Carolina Nabau. 
• Redcanguro. Tríptic de red Canguro sobre els avantatges dels portanadons. 
• Lactabia i la seva entrada reflexionant sobre el tema dels portanadons. 
• Origenbebe. Blog fet per una parella on parlen de criança sostenible, natural i respectuosa amb el medi ambient. 
• Agència de Salut Pública de Catalunya. Consells sobre la utilització dels mocadors portabebès. 
• Comissió per a la Seguretat dels Productes de Consum dels USA: les seves recomanacions. 
• Porter son enfant. Una plana francesa sobre el tema. 
• No hem de portar el nadó mirant endavant. Felizenbrazos. 
• El concepte del Continuum, de Jean Liedloff. Entrevista llegida al blog asociacionsina.

Les preses nocturnes... zzz

Les preses nocturnes formen part d'un tot que és l'alletament natural. És difícil que una parella que fins ara dormia tota la nit (o no...) vegi interrompuda la seva tranquil·litat amb un nadó que demana pit cada hora. No hi ha res d'anormal en aquest comportament, sobretot si pensem en que el nadó necessita prendre aquests petits aports de nutrients i alhora estimular la seva mare amb un munt de preses per a que fabriqui més prolactina i així mantenir molt més temps i més estable l'alletament. 

En aquesta presentació un pot reflexionar i fixar-se en les cares de la mare i del pare (però menys), abans i després de prendre la decisió que li dicta el seu instint. Les línies i ombres que formen els dibuixos de cada vinyeta són genials. 

Bona nit a tothom...