Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 d’abril del 2020

"Desenvolupament, vincle i joc"

Ara fa 2 mesos que, a les trobades del grup de mares de popetaines #expertapopetaines, vam poder escoltar l'Àngels Llorens d'Essen parlant de "Desenvolupament, vincle i joc". 

Després va venir el confinament pel #SARS-CoV-2 i la #COVID19 ... 

Amb aquest confinament, que encara durarà una mica, podem observar molts dels conceptes o ítems del desenvolupament emocional que expressen els i les nostres nadons i filles i fills. Una experiència que hauria de ser gratificant i emocionant pels progenitors i nadons. Ens hauria de fer reflexionar sobre on posem la mirada quan participem de la criança. Mirada assossegada endins o cap enfora a la voràgine atordidora del món hiperconnectat...




Tenim ganes de tornar-vos a veure! 🌈 💜 🌈

dilluns, 16 de setembre del 2019

Trobades expertes.

Amb aquest títol volem convidar-vos al cicle de trobades/xerrades que compartirem amb una persona experta. 
Totes i tots tenim fortaleses, experteses i interessos. I durant aquestes trobades una persona ens explicarà com abordar diferents dificultats que podem trobar-nos durant la criança. 




Algun dels temes que ja tenim preparats són: 

  • L'alimentació complementària guiada pel nadó (BLW). 
  • Quins són els primers auxilis que pot necessitar un infant. 
  • Què és el Banc de Llet.
  • Fisioteràpia respiratòria senzilla. 

Aquest dimecres, dia 18, compartirà amb nosaltres l'Ester, mare de l'Eyra i mestra d'infantil, la seva experiència amb el joc. "Ensenyarem a dissenyar una panera dels tresors plena de materials que convida als infants a explorar i jugar. Buscarem jocs i activitats senzills per treballar amb l’infant, dissenyarem materials que es poden fer a casa i practicarem cançons". 

Us hi esperem a totes i a tots! 

dimarts, 2 d’abril del 2019

Noves guies!

Ens fa molta il·lusió presentar-vos 2 noves guies que ens ajudaran a donar suport a la lactància materna i a donar eines per a una criança saludable. 
Les guies són fruit del treball de moltes persones: professionals de pediatria, llevadores i famílies que creuen que fer xarxa ajudarà a gaudir plenament dels primers anys de vida dels nostres fills i filles. 

La primera guia: Soc aquí, mare! 


Consta de tres apartats: Lactància materna, cura del nadó i prevenció d'accidents. 
La guia ha estat redactada per professionals de la salut pediàtrica i un equip de llevadores. Està editada per l'Institut Català de la Salut Gerència Territorial de Lleida
Totes les futures mares rebran una còpia impresa de la guia durant el seguiment que fan de l'embaràs a les consultes de Llevadores a l'Atenció Primària. 

La segona guia: Guia per a una infància i criança saludables 

link 


Consta de 13 decàlegs creats a partir del treball de pares i mares de l'associació de criança respectuosa Llavors de Vincle. Aquests decàlegs es poden considerar com un "kit indispensable de prevenció de dificultats envers la criança per poder oferir un suport per apropar-nos més a una infància i criança respectuoses i saludables per als nostres fills i filles". 
La guia ha estat editada per la Diputació de Lleida

Us animen a que en feu ús i difusió a les xarxes socials per a que arribi al màxim de famílies. 


Equip Popetaines


dimarts, 19 de gener del 2016

Agraiment, emoció...

Poder posar paraules a les emocions i sensacions viscudes en el post part i protegir el vincle mare-nadó ha estat la gran feina que Popetaines ha estat fent durant anys.
Com el Ramon i la Núria viuen i transmeten el món de la lactància ha ajudat moltes mares a connectar amb elles mateixes, amb el seu instint i a apoderar-se.
Des de la visió més clínica d’una presa, resoldre un frenell de la llengua, situar-te en el desenvolupament infantil i en l'epigenètica dels ritmes circadians (el son i l'alimentació) com del contacte amb el nadó... Fins a la contenció emocional, el suport, respecte, compartir experiències de porteig, collit, lactància, alimentació complementària..., escolta activa i acompanyament tant grupal com individualitzat en el grup de mares Popetaines.
Aquesta cúpula de protecció i prevenció en aquest període tan delicat del post part i de l’inici i el manteniment de la lactància feia que tinguéssim un espai on sentir-nos acollides i identificades en el mateix procés vital, creava vincles i sostenia a les mares de vegades tan soles i allunyades del que fa uns segles era fer tribu.
Sento que ha acabat Popetaines a Borges i les consultes d’alletament d’urgència (que tantes lactàncies han salvat), i tinc la sensació que una part de la societat ha quedat desprotegida. Em sento també molt afortunada d’haver-ne format part durant molts mesos, però sobretot d’haver absorbit l’energia amb la qual aquests grans professionals transmeten aquest art d’alletar.
Ha estat un privilegi formar part del grup d’alletament, conèixer mares amb les mateixes inquietuds, formar-me en lactància però el més transformador d’aquesta experiència ha estat i ho segueix sent, poder alletar al meu fill.

Només em queda agrair l’atenció i tracte rebuts des de Popetaines i reivindicar un projecte d’alletament a les Terres de Ponent en l’àmbit sanitari per poder donar suport i continuïtat a la lactància materna. 



Núria Torres
mare

dissabte, 26 d’octubre del 2013

Odontologia Infantil.

Una nova entrada al blog amb l'aportació d'una mare que també ha assistit al grup de mares dels divendres.

En aquesta ocasió hem aprofitat la seva professionalitat en el camp de l'odontologia per a demanar-li que ens en fés cinc cèntims.

A part de la presentació en directe que va fer al grup, el divendres dia 25 d'octubre, ens ha fet arribar una còpia per a que totes i tots els pares la puguin tenir per a consultar-la, si és el cas. 

Com ella mateixa diu en el subtítol de la presentació: "...sense preocupar-se en excés". 

Gràcies Anna, de part de tot el grup!


dimarts, 30 d’abril del 2013

"Porta-nadons"

Carolina Nabau es defineix com a "mare cangur". Això vol dir que el seu fill ha passat més hores a braços de la seva mare que al "cotxet". 
I això és el que l'altre dia ens va venir a explicar. De què va tot això de portar els nadons a coll i com fer-ho!


 


Si ho pensem bé sembla d'allò més natural portar el nostre nadó a coll. La "maternitat/paternitat moderna" ens ha conduit a utilitzar una sèrie d'estris que d'entrada han de fer més agradable la criança dels nostres fills. Cotxets, cunetes, biberons, caminadors, bolquers, tovalloletes, dvd's, tablets... Però resulta que molts d'aquests avenços ens obliguen a no tenir contacte directe amb el nadó. 
No hem d'oblidar que som mamífers i que tenim la necessitat de contacte físic constant. I probablement aquesta "separació" imposada pel: "no l'agafis tant que el malcriaràs", a la llarga ens passarà factura. 
Tornat a la xerrada que ens va oferir la Carolina, creiem que totes les mares i pares que la van escoltar van entendre el missatge i alhora van poder comprovar personalment que hi ha moltes maneres de "carregar-se" el nen/a a coll. Pouch, bandolera d'anelles, Mei tai, fulard, motxilla ergonòmica, ... Mil combinacions adaptades a cada edat i parella. 

Si esteu interessats/des en el tema us deixem uns enllaços: 
  • Fetambelcor: blog de la Carolina Nabau. 
  • Redcanguro. Tríptic de red Canguro sobre els avantatges dels portanadons. 
  • Lactabia i la seva entrada reflexionant sobre el tema dels portanadons
  • Origenbebe. Blog fet per una parella on parlen de criança sostenible, natural i respectuosa amb el medi ambient. 
  • Agència de Salut Pública de Catalunya. Consells sobre la utilització dels mocadors portabebès. 
  • Comissió per a la Seguretat dels Productes de Consum dels USA: les seves recomanacions
  • Porter son enfant. Una plana francesa sobre el tema. 
  • No hem de portar el nadó mirant endavant. Felizenbrazos
  • El concepte del Continuum, de Jean Liedloff. Entrevista llegida al blog asociacionsina.

dijous, 27 de maig del 2010

Guarderies, llars d'infants, escoles bressol.....

Ens ha semblat molt interessant el vídeo que pengem a sota. Tema molt polèmic i de difícil solució; encara més ara que estem en època de crisi i qualsevol opció de feina sembla que no s'ha de desaprofitar. La conciliació de la vida familiar i laboral (o potser hauríem de dir l'época de primera criança i la vida laboral) necessita de desicions valentes per part de tothom, començant per l'administració i els polítics. 
Us adjuntem una adreça on poder trobar més informació:  http://www.mastiempoconloshijos.blogspot.com/ 


dissabte, 8 de maig del 2010

Articles del "capde"

Us adjuntem dos articles del Capde, que hem rebut i ens han semblat interessants. Intenteu llegir-los amb l'entonació i el sentit de l'humor als que ens té acostumats...




Una migdiada de dotze anys
Carles Capdevila / Periodista

Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just al contrari del que fem: no és estrany veure nanos de quatre
anys amb cotxet i xumet parlant pel mòbil, ni tampoc ho és veure'n de catorze sense hora de tornar a casa.
N'hem dit sobreprotecció, però és la desprotecció més absoluta: el nen arriba a l'insti sense haver anat a comprar una trista barra de pa, just quan un amic ja
s'ha passat a la coca.
Sorprèn que hi hagi tanta literatura mèdica i psicopedagògica per afrontar l'embaràs, el part i el primer any de vida, i es faci un buit fins als llibres de socors per a pares d'adolescents de títols suggerents com El meu fill em
pega o El meu fill es droga. Els nens d'entre dos i dotze anys no tenen qui els escrigui.
Des que abandonen el bolquer (ja era hora!) fins que arriben les compreses (i que durin), des que els desenganxes del xumet fins que t'ensumes que s'han enganxat al tabac, els pares fem una cosa fantàstica: descansem. Reposem forces de l'estrès d'haver-los parit i ensenyat a caminar i ens en desentenem
fins que tocarà anar-los a buscar de matinada a la disco. Ara que per fi tornem a poder dormir, i fins que la por a l'accident de moto ens torni a desvetllar, fem una migdiada educativa de deu o dotze anys.
Algú s'esgarrifarà pensant que aquest període és precisament el moment clau per educar-los. Tranquil, que per alguna cosa els portem a l'escola. I si arriben immadurs a primer d'ESO que ningú no pateixi, allà els esperen els col·legues de batxillerat que ens els sobreespavilaran en un curs i mig, màxim dos. Al model de pares que sobreprotegeix els petits i abandona els adolescents ningú no els podrà acusar d'haver fracassat educant els seus fills. No ho han ni intentat.



Els mestres fan alguna cosa més que vaga o vacances, i l’educació és bastant més que un problema


Carles Capdevila/Periodista

Demano perdó tres vegades: per col·locar en un títol tres paraules tan cursis i passades de moda, per fer-ho per parlar dels mestres, i, sobretot sobretot, perquè la meva idea és -ho sento- parlar-ne bé. Sé que la meva doble condició de pare i periodista, tan radical que les seves sigles són PP, em convida a criticar-los per fer massa vacances (com a pare) i em suggereix que parli de temes importants, com la llei d’educació (és el
mínim que li escauria a un periodista aquesta setmana). Però n’estic fart que la paraula més utilitzada al costat d’escola sigui “fracàs” i al davant d’educació hi acostumi a aparèixer sempre el concepte “problema”, i
que “mestre” acostumi a compartir titular amb “vaga”. L’escola fa alguna cosa més que fracassar, els mestres fan alguna cosa més que fer vaga (i vacances) i l’educació és bastant més que un problema. De fet és l’única solució, però això ens ho tenim molt calladet, no fos cas.
El meu procés, íntim i personal, ha estat el següent: vaig començar sent pare, a partir dels meus fills vaig aprendre a estimar-me el fet educatiu, la feina de criar-los, d’encarrilar-los, i, ves per on, ara m’estimo els mestres, els meus còmplices. Com no m’he d’estimar una gent que es dedica a educar els meus fills?
Per això em dol que es malparli per sistema dels meus estimats mestres, que no són tots els que cobren per fer-ne, és clar, sinó els que en són, els que sumen a la professió les tres paraules del títol, els que mentre molts pares se’ls imaginen en una platja de Hawaii són tancats en alguna escola d’estiu, fent formació, buscant eines noves, mètodes més adequats.
Us desitjo que aprofiteu aquests dies per rearmar-vos moralment. Perquè cal molta moral per ser mestre. Moral en el sentit dels valors i moral per afrontar un dia a dia feixuc sense sentir l’estima i la confiança imprescindibles. Ni els de la societat en general, i a vegades ni tan sols els dels pares que us transferim la canalla però no l’autoritat. Us imagineu un país que deixés el seu material més sensible, les criatures, en
els seus anys més importants, dels zero als setze, i amb la missió més decisiva, formar-los, en mans d’unes persones en qui no confia?
Les lleis passen, i les pissarres deixen d’embrutar-nos els dits de guix per convertir-se en digitals. Però la força i influència d’un bon mestre sempre marcarà la diferència. El que és capaç de penjar la motxilla d’un desànim justificat al costat de les motxilles dels alumnes i, ja alliberat de pes, assumeix de bon humor que no serà recordat pel que li toca ensenyar-los, sinó pel que aprendran d’ell.