Gestió de les emocions a la primera infància

Aquest darrer dimecres la Mo Queralt de PROJECTE família ens va parlar i ens va fer reflexionar sobre les emocions a la primera infància i de com gestionar-les. 

Vam fer fotos de les reflexions que ens va fer i us les deixem per a que les pugueu utilitzar i compartir. També hem afegit algunes anotacions que vam poder fer escoltant-la.

Les emocions no són positives ni negatives!!! Són agradables o desagradables!!! Les desagradables s'han d'acollir i atendre molt més.

Hem de tenir clar que fins als 5 anys (o més) els infants no són capaços de gestionar emocions.

"Hem de permetre el plor de l'infant perquè es pugui comunicar amb nosaltres". 

Si no atenem el plor deixarà de plorar perquè no li serà útil per cridar la nostra atenció. Deixarà de comunicar-se...

No és el mateix "permetre plorar" que "deixar-lo plorar ".

Permetre el plor és deixar-lo que s'expressi.

Molts adults creiem que davant d'una emoció desagradable hem d'intervenir, hem de fer alguna cosa... fins i tot creiem que hem d'aturar-la... en moltes ocasions perquè a qui més incomoda és a nosaltres.

Per reflexionar: "creiem que els adults poden enfadar-se però els infants no...!"

Quan un infant no evoluciona "correctament", hem de canviar l'entorn, no l'infant.

Als 18 mesos poden començar les rebequeries, és tracta d'un col·lapse emocional.

Què NO hauríem de fer: amenaçar, fer xantatge, ignorar-la, no frenar-la, no renyar, no castigar, no intervenir parlant en el moment inicial...

Per reflexionar: quan estem enfadats, ens agrada que ens ignorin? Als infants tampoc...

Què podem fer?: acompanyar-la, permetre-la, esperar, aprendre què és el que la desencadena per poder-la prevenir i no afavorir de nou aquella situació. Ex. "passar per davant d'un prestatge de xuxes que sabem que demanarà" i nosatres no els hi voldrem comprar.

Eina útil: Pot de la calma.

Davant d'una rebequeria hem de ser capaços d'esperar entre uns 15 minuts i 1 hora i mitja.

(Mentre la purpurina es mou, no ens deixa veure la realitat, poc a poc aquesta es va depositant al cul del pot i podem veure-hi molt millor, amb més claredat) Cada infant necessita un temps determinat i també depèn de la situació concreta.

Penseu que tots els motius són importants! El que pot ser-ho per l'infant potser que no ho sigui per a nosaltres i a l'inrevès!

Tenir rebequeries és bo i és evolutiu.

Quan un infant vol pegar a la mare ho fa perquè confia en ella, venen a nosaltres perquè ens necessiten. Pega per treure la ràbia, no hauríem d'aturar que la tregui, tot al contrari, caldria facilitar-li i afavorir-ne la seva expressió.

Per contenir les rebequeries i afavorir aquesta expressió de la ràbia podem fer anar un coixí: subjectant-lo nosaltres i animant a l'infant a que descarregui la ràbia en ell, també pot anar bé tenir una cistella de coses que pugui llençar i no es faci mal per quan necessita llençar objectes per treure la ràbia.  

Davant d'una rebequeria hem de preguntar-nos: què ens està intentant comunicar el nostre infant?, com ho podem solucionar?

Caixa de tiretes emocionals: és una altra eina d'utilitat.

TIRETES EMOCIONALS: 

negociació; paciència; donar-li espai, si el necessita; protegir dels perills de l'entorn; escolta activa (esperar sense opinar, sense dir la teva); dir-li "t'estimo"; respectar el temps: jo m'espero, jo t'espero; oferir la possibilitat d'abraçada, si l'ajuda...

Podem dir "NO", però no fer-ho constantment. Si ho diem, hauríem d'explicar el perquè. Hem de tenir en compte el seu "sí". Hem de donar opcions.

Podem canviar el "no" per un "sí": exemples: anem a fer una altra cosa, és millor això, ves amb cura...

Frases adequades davant una caiguda: t'has fet mal?

Vols una abraçada meva?

Què fer un cop passada la rebequeria?

Parlar-ne: com t'has sentit?, validar l'emoció, posar nom a l'emoció, explicar-li el perquè, per què no li has donat, per què no ho has fet...

I també li hauríem de dir: M'agrada ser la teva mare/pare!

T'estimo tal com ets!

M'encanta ... amb tu! Exemple: m'agrada donar-te la popeta, m'encanta agafar-te la mà...

Com et puc ajudar?

Estar seriós/a no és estar enfadat/da.

Totes les assistents hem gaudit d'un detall que ens ha preparat la Mo: hem pogut escollir i emportar-nos un màgnet amb la frase que més ens ressonava. Moltes gràcies Mo!

"No ets una mare perfecta, però ets la mare perfecta per al teu fill/a"

"No importa la mare que vas ser o que ets ara, sinó la mare que pots arribar a ser"

"Ho estàs fent molt bé mare, i no permetis que ningú et digui el contrari"

Moltes gràcies Mo, per seguir compartint amb nosaltres i amb les famílies els teus coneixements i les teves reflexions!

És tan important seguir fent tribu i donar eines a qui les necessita.